Com
sabeu aquest ha estat el meu últim curs a l’institut d’Aielo, el nostre estimat
IES Porçons. Per què? Doncs bé, trencant una llarga tradició de no parlar de
Carlesmàtiques, perquè allò que és important és parlar de matemàtiques, us diré
que, tot i que s’està molt bé en un institut com el d’Aielo, la “terreta”, de
cadascun de nosaltres, és especial. A més a més suposa trencar amb la inèrcia
de treballar 12 anys al mateix centre i, per tant, un nou repte professional,
que m’ajudarà a créixer com a persona i com a professor.
Sé que
amb el canvi guanye molt, però també sé que perdré molt: un claustre de
professores i professors molt familiar i uns alumnes, vosaltres, els que heu
entrat tantes i tantes vegades a aquest blog, que heu acceptat les meues regles,
les meues manies (negatius, fitxetes de repàs, vocabularis,...) i m’heu permés ser el vostre guia en el
viatge que, tots junts, hem fet pel món de les matemàtiques.
Disculpeu
pels dies roïns que segur que he tingut amb vosaltres i molta sort en aquesta aventura
de la vida. Ha estat un plaer ser el vostre profe de mates. Gràcies.
